«Ens trobem avui aquí per condemnar l’escalada bel·licista encapçalada i provocada pels Estats Units, el règim sionista israelià i els seus aliats contra nombrosos països. Només en el que portem de 2026, els EUA i l’Estat d’Israel han atacat l’Iran, assassinant milers de persones i provocant una gran crisi i desabastiment mundial; els sionistes estan reanudant la invasió del Líban, acompanyada de l’expulsió i desplaçament de centenars de milers de persones, i continuen el genocidi i l’ocupació a Palestina, amb el silenci còmplice dels mitjans de comunicació. Per altra banda, els EUA han imposat un domini neocolonial sobre Veneçuela després de l’agressió del mes de gener i alhora intensifiquen el bloqueig criminal contra Cuba,  tot impedint el suministre d’energia i l’arribada de combustibles, amb l’intenció de matar la població de l’illa caribenya per forçar un canvi de règim i tornar a fer de l’illa un protectorat. No oblidem tampoc la guerra d’Ucraïna, on les pugnes entre l’imperialisme rus i l’imperialisme atlantista (europeu i yanki) i el feixisme banderista fan tot el possible per prollongar el patiment de les masses ucraineses.

Denunciem la militarització dels Estats, la qual a Europa es manifesta amb l’increment en despesa militar, en mecanismes repressius i en tecnologies de control. Tota aquesta securitització, dins els països de la Unió Europea, l’OTAN i altres, està encaminada a combatre i fomentar la paranoia contra uns suposats «enemics externs» i alhora estigmatitzar, «disciplinar» i perseguir tot allò titllat d’»enemic intern», com poden ser, a nombrosos països, les persones migrants (especialment la gent musulmana), el col·lectiu LGBTI, el que queda del moviment obrer i dissidències vàries com el moviment propalestí. Aquestes iniciatives són aplicades sobre tot per l’ultradreta (com veiem a Hongria, Itàlia, Països Baixos, etc), però també, cada cop de manera més oberta i desacomplexada, pels governs conservadors, liberals i socialdemòcrates, com demostren els casos d’Alemanya, França, Anglaterra, etc.

Tot i les apel·lacions a «la pau» i la instrumentalització del clam popular del “No a la guerra”, la despesa militar a l’Estat espanyol, les missions militars a l’estranger i la compraventa d’armes amb estats terroristes no han parat de créixer exponencialment durant els darrers anys. Les empreses destinades al negoci de la guerra, cada cop cotitzen més i proliferen a costa de l’extermini. Encara que el govern espanyol s’hagi negat, per ara, a invertir el 5% del PIB en el sector militar, com exigeixen els EUA i els dirigents de l’OTAN (la qual cosa implicaria superar la inversió en educació, que és del 4%), el fet és que la inversió en aquest àmbit ha batut rècords històrics; només el 2025 s’hi van destinar 22.832 milions d’euros (el 2% del PIB), el doble que fa 8 anys.

Aquesta situació apareix en un moment on ens trobem amb reptes globals mai vistos, com l’emergència climàtica, la degradació ecològica, l’escasetat de recursos naturals, l’ús d’armes químiques altament nocives i una desigualtat cada cop més insostenible. Les mateixes èlits burgeses que han provocat totes aquestes crisis, mogudes per la fam de beneficis directament contraris a les necessitats reals de la població a la qual exploten i oprimeixen, generen cada cop més problemes i donen com a resposta la guerra per apropiar-se dels recursos i acumul·lar i usurpar riqueses sense cap mena de contemplació.

Davant de tot això, exigim a l’Estat espanyol, en primer lloc:

– La no participació a aquesta ni a cap altra guerra. Una oposició que no es limiti a la retòrica ni apel·lacions a valors abstractes o a un dret internacional que mai no ha estat neutral, sinó que es manifesti amb fets i accions contundents i tangibles.

– El desmantellament de les bases militars dels Estats Units en territori espanyol, dels convenis de cooperació militar i la sortida de l’OTAN, una estructura imperialista que causa guerres, invasions, massacres i crisis econòmiques des de la seva creació. A dia d’avui, les bases segueixen sent llocs de pas, de maniobra i de reposició fonamentals per als exèrcits i mercenaris responsables de les guerres i genocidis en curs.

– La ruptura total de les relacions militars, diplomàtiques i econòmiques amb el règim sionista d’Israel i amb les empreses que es lucren de la colonització, la neteja ètnica i el genocidi a Palestina, al Líban i a altres països.

– Que es posi fi a la militarització de l’estat i al constant augment de la despesa militar, les quals no s’aturen sota “el govern més progressista de la història”.

Considerem que no n’hi ha prou amb exigir demandes a l’Estat, el qual representa uns interessos de classe determinats que no són els nostres. Tampoc no podem esperar ingenüament que els imperialistes de cop i volta i per bona voluntat obeeixin el “dret internacional” que, des dels seus inicis, només s’ha esgrimit contra països del tercer món. El poble ha d’actuar, i per això instem a la població a:

– Informar-se sobre l’escalada bèl·lica i movilitzar-se contra la guerra i l’imperialisme. És important seguir tot el que està passant a tot l’Orient Pròxim, així com l’intervencionisme a Amèrica Llatina, els genocidis del Sudan i la República Democràtica del Congo (perpetrats per mercenaris a sou de poderoses multinacionals) i altres conflictes; no per caure en la impotència sinó per organitzar la ràbia i transformar-la en resposta.

– Participar activament a les campanyes de boicot a Israel i les empreses que li donen suport, en el marc de les propostes de les campanyes pel BDS i mostrant solidaritat amb la resistència palestina.

– Organitzar-se en els moviments socials de tot tipus i en organitzacions i sindicats de classe. Creiem que cal defensar Palestina i altres pobles oprimits; lluitar pel territori i per la transició ecosocial; participar de les causes antiracistes, per l’emancipació de la dona treballadora, de gènere, etc des d’un prisma revolucionari.

Davant la gravetat dels problemes als que ens enfrontem és més important que mai estar units, conscienciats, formats i organitzats i, front les guerres i misèries a les que ens arrossega la classe dominant, començar a articul·lar un potent moviment antibel·licista, antimilitarista i de classe tant a nivell local com a escala catalana, estatal i internacional.

Avancem cap a un moviment antibel·licista a l’Alt Empordà!

No a la guerra imperialista!

No al militarisme!

No a l’auge reaccionari!»